CECI N'EST PAS UNA CARIÀTIDE
 
Elisabeth Krotoff
Bernard Fabvre
Denis XXII
Marie Françoise Prost - Manillier
Frédérique Fleury
Claus Dieter Gessler
Aušra Andziulyté 
Židrija Janušaitė 
Arvydas Žalpys
Xaro Castillo
Agustín Fructuoso
Francesc Lanuza
Antonio Calderón "Willy"
Francisco Lira
 
 
 
 
 
 
Inauguració dijous 25 d'abril a les 18 hores. 
 
L'Harmonia

Plaça de Josep Bordonau i Balaguer, 6. L’Hospitalet

Una cariàtide del segle XVI, del fons del Museu de L'Hospitalet, és el motiu triat aquest any pel col·lectiu TPK, amb el qual conviden a diversos artistes europeus contemporanis a presentar un treball al cicle "Ceci n'est pas" de l'edició 2019.

El nom de cariàtide deriva de la nomenclatura amb la qual es coneixia el doble de Caryes, al Peloponès. Els seus habitants es van a aliar amb els perses, enfrontant a la resta de les potències aliades gregues en les Guerres Mèdìques, que van tenir lloc al segle V aC. Els grecs van arrasar la vila, passant a ganivet als homes i esclavitzant a les dones, les quals haurien de suportar en el futur tot tipus de càrrega, per pesada que fos.
 

Metafòricament, les cariàtides de pedra del Erectèon han de complir amb la pena d'aguantar el pes de la teulada del temple fins a la fi dels temps, condemna semblant a la que patí el tità Atlante, que sota les espatlles del qual se sostenia el món.

Una cariàtide del segle XVI, del fons del Museu de L'Hospitalet, és el motiu triat aquest any pel col.lectiu TPK, amb el qual conviden a diversos artistes europeus contemporanis a presentar un treball al cicle "Ceci n'est pas" de l'edició 2019.
 

Tan la figura de la cariàtide provinent de la mitologia grega com la procedència dels artistes convidats es relacionen amb el cicle "El rapte d'Europa" que inicia aquest any el TPK en els seus projectes expositius. Aquesta relació és important perquè aprofundeix en una de les idees que, des dels inicis, ha estat part de la filosofia de treball del col.lectiu TPK: la contribució al desenvolupament d'una idea d'Europa com a espai comú des de l'assumpció de la cultura com aquella eina que, des de la seva diversitat, ens permet relacionar-nos i assumir a l'altre.