Per parlar de les coses, MARTINE SAUREL recull trossos d'aquest món que articula en els seus assemblatges, teixeix en les seves instal·lacions i pinta en les seves sèries de retrats de coses.

Cada fragment nomenat en els seus dibuixos forma el seu propi « Alfabet » amb el qual registra una successió de moments efímers d'un món en constant mutation.

La seva sèrie « Retrats de Guijarro » traça la seva trajectòria pels camins costaners de Bretanya "geografia en moviment".

 

LORAN JACOB pinta, dibuixa, fotografia, crea instal·lacions i és performer. Treballa sobre tres temes principals: paisatges (Crumpled Landscapes i Anxious Landscapes), objectes petrificats i menjar (Crème Fouettée)). Aquests tres temes li permeten acostar-se al meu principal objecte d'estudi, que és la transformació, la digestió i el pas del temps. 

Té un record personal, base del seu treball en les arts visuals, en el qual tot el seu univers sensible es va fondre en un acte comparable a un ritual d'una altra època. Devia tenir onze o dotze anys. Recorda clarament com estaven asseguts al voltant de la taula, amb un pot de mel en el centre. Un pot de mel que la seva àvia havia trobat en la seva golfa, tirat en un racó ombrívol. El pot portava tancat almenys cinquanta anys. A aquesta edat ell no tenia ni idea del que significaven cinquanta anys, però va pensar en els egipcis i les piràmides. Abans que la seva àvia ho obrís per a provar-ho, es van passar el pot de mà en mà. Es veia una subtil mescla de colors esquerdats i translúcids; marró, ambre i daurat disposats en estrats geològics, formant cristalls de Lascaux. Cadascun ho va provar amb una cullera. I era increïble! No recorda la reacció dels altres, però per la seva part, era molt clar, es va menjar el temps!

 

Loran Jacob exposa al TPK algunes obres de la sèrie "Crème Fouettée". Aquesta sèrie presenta, entre altres coses, una figura femenina que porta una samarreta estampada amb una calavera i sosté una cullera plena de "crema Chantilly" acolorida, melmelada i mel. La imatge està molt enquadrada en el pit de la dona i la cullera que sosté. Imatges d'afectes que evoquen les paraules de so bilabial amb la lletra "m" Miam, Mama, imatges també del desig de mort en les nostres societats capitalistes, imatges molt contemporànies. Aquests quadres poden considerar-se Vanitats, i també una crítica a una manera de consum quantitativament insaciable. Seducció i repulsió al mateix temps.