SOLSTICI 2020: Centre d'Art Tecla Sala 30.06 / 30.08.2020

 

“DE TANT EN TANT HI HA HORES D’UN SILENCI INQUIETANT. DE SOBTE ET PASSA PEL CAP QUE ÉS PRIMAVERA. A TRAVÉS DE LES RUÏNES CALCINADES DEL BARRI BUFA VAPOROSAMENT L’AROMA DELS LILÀS DES DE JARDINS SENSE AMO. EL MONYÓ DE L’ACÀCIA DE DAVANT DEL CINEMA HA REVERDIT RABIOSAMENT. EN ALGUN MOMENT, ENTRE LES ALARMES, ELS JARDINERS DEUEN HAVER CAVAT, PERQUÈ A LES PÈRGOLES DE LA BERLINER STRASSE ES VEU TERRA ACABADA DE TREBALLAR. NOMÉS ELS OCELLS DESCONFIEN D’AQUEST ABRIL; ELS NOSTRES CANALONS ESTAN SENSE PARDALS.”

ANÒNIMA, UNA MUJER EN BERLÍN.

 

 

20 D’ABRIL DE 1945. PARAULES D’UNA DONA QUE HAN ESDEVINGUT UN DELS TESTIMONIS MÉS COLPIDORS D’UNA ALTRA PRIMAVERA QUE VA PASSAR DE LLARG EN ALTRES BIOGRAFIES COL·LAPSADES PER LA POR; UNA PRIMAVERA DE FA CINQUANTA-CINC ANYS EN QUÈ UNES ALTRES CIRCUMSTÀNCIES COMENÇAVEN A DIBUIXAR UN NOU MÓN ENTRE LES BOIRES DE LA GUERRA, UN MÓN QUE S’HAVIA DE BASTIR SOBRE LES DESPULLES DE MILIONS DE VIDES AMB L’ÚNICA CERTESA DEL SENTIMENT COL·LECTIU D’ALLÒ QUE HAVIEN COMPARTIT.

 

2020. TOT I LES PARAULES QUE AQUESTS DIES HAN INTENTAT COPSAR EXCEPCIONALITAT D’AQUESTA PRIMAVERA, EL TESTIMONI D’AQUELLA DONA NO NOMÉS ENS ALERTA SOBRE EL FALS SENTIMENT D’UNA “PAU” DURADORA, COM SI CADA GENERACIÓ NO HAGUÉS PASSAT SENSE EL SEU TRAUMA COL·LECTIU. MÉS ENLLÀ DE LES PARTICULARITATS D’AMBDÓS MOMENTS, SORGEIX UNA MENA DE SOLIDARITAT DE VEUS EN ELS DETALLS, I AQUEST HA ESTAT EL NUCLI DEL TREBALL EN EL QUAL HAN APROFUNDIT AQUESTES SETMANES ELS ARTISTES DEL TPK, I QUE HA TRANSFORMAT EL “SOLSTICI” D’ENGUANY.

 

LA MATERIALITAT D’AQUESTES EXPERIÈNCIES EMBOLCALLADES EN ELS SILENCIS DELS NOSTRES ESPAIS INTERIORS SORGEIX DE LA MATEIXA NECESSITAT QUE VA PORTAR AQUELLA DONA A RECREARSE EN L’ESCRIPTURA APROFITANT QUALSEVOL TROS DE PAPER; EL CONTRAST AMB LA HUMILITAT DEL GEST I L’AUSTERITAT DE MITJANS DONA A LA NECESSITAT DE LA CREACIÓ LA DIMENSIÓ DE VERITAT PRÒPIA DE LA SUPERVIVÈNCIA DE L’ÀNIMA.