L'exposició presenta els recents treballs del grup, sempre ric en matisos i contrastos. Des de la subtilesa gràvida de les línies d'Elena Rodrigo amb les pastades peces escultòriques d'Olatz Intxausti, a la col·lisió de la figura en fusta de Pablo Lazara i els "field painting" de treballats colors d'Àlex González; de l'harmonia natural dels muntatges de Norma Ponce, als gestos i textos convertits en taques de Miquel Roura.

It's a match remet a les actuals relacions de les noves aplicacions virtuals de "contactes". Des d'aquest procés de dues vies, aquí tot és real ja que les obres s'acosten, gairebé es toquen, se separen, s'observen, es comparen i, fins i tot, es desafien, a l'espera que, d'aquesta relació, en sorgeixi alguna cosa diferent a que si s'hi presentessin soles i es produeixi el "match".