'En algún lugar del mundo'

Una exposició d'Andrés Cobo

​

Aforismes pictòrics o explorant l'univers interior de l'inefable.

 

Explorar l'inexplicable per a connectar amb una realitat a través de l'art. Les pintures són un diàleg entre l'existència i silenci profund de l'interior. El projecte és d'una ambició pessimista; com pintar les visions del subconscient col·lectiu, fer visible l'invisible, fer poesia amb les imatges.

 

Inauguració:

14 de març a les 19h del 2024

 

Exposició:

14/03/24 - 12/04/24

 

Les pintures són un diàleg entre l'existència i el silenci profund de l'interior.

Un realisme (simbòlic i oníric) que es destaca per la seva capacitat per a evocar mons imaginaris, paisatges imaginaris, on la realitat es fusiona amb l'essència dels somnis i on la poesia es converteix en una filosofia pictòrica. Un llenguatge simbòlic dirigit al subconscient. Els paisatges es caracteritzen per representar escenes que podrien ser reals, però que estan imbuïdes en una atmosfera d'ensomni, donant l'oportunitat de submergir-se en mons alternatius, intentant entendre la realitat des d'una altra realitat.

 

Explorar l'inexplicable per a connectar amb una realitat a través de l'art.

Una paleta de buit on el dibuix se submergeix en l'absència, desafiant la ment de l'espectador per a trobar un significat en el no-res, els dibuixos del silenci, una sèrie de dibuixos sobre aquest tema. En el llenç de la vida, cada paisatge és el reflex de la paleta de les nostres emocions. Alguns quadres tenen el seu origen en la Panspermia (Passejant per l'Univers o el primer immigrant) Intentar pintar el principi de tot, des del nostre present. Només coneixem el passat des del nostre present. Treballar en direcció d'una consciència útil. En temps de soroll podem parlar de silenci, on la consciència útil es tradueix en una crítica contínua de la realitat.

 

El projecte és d'una ambició pessimista; com pintar les visions del subconscient col·lectiu, fer visible l'invisible, fer poesia amb les imatges.La constant referència a les ombres és una obsessió metafísica de la cerca de coneixement a través de l'observació; hi ha més enigmes en una ombra que en les religions del món. Una ombra és com una evocació religiosa sense creure en res.

 

Materials i procés creatiu:

Treball sempre, amb oli, tinta xinesa, pigments i carbó.

Fent servir: 

1- Tons

2- Saturació

3- Lluminositat

 

He inclòs un efecte negatiu a aquestes dimensions cromàtiques per a recordar que la visió també posseeix tacte. Intentant arribar a través de la llum, una llum que sorgeix de l'interior per a projectar-la en la pintura i que l'espectador la percebi també en el seu interior.Una llum que porta a la construcció de les ombres, per a reforçar la impressió de desassossec. Unes ombres que atrapen aquesta llum que els envolta (com un forat negre).

 

"La meva imaginació consisteix. .. A donar vida al mode humà a éssers impossibles d'acord amb les lleis del possible".

 

Els Títols són molt importants en la meva obra, són la porta per la qual entren els ulls. Són un component literari que es transforma en el visual. Una expressió poètic-artística. La poesia és una part molt important de les meves pinzellades.

 

Dins del meu treball podem veure exemples d'alteració formal en elements Icona-plàstics, transformar motius típics de paisatge en formes icòniques diferents. Els elements dels meus paisatges es caracteritzen per destacar els fons degradats, vinculació de línies d'horitzó i formes ajustades dins d'aquest horitzó en primer pla, formes amb ombra. La llum, il·luminada amb negres en aquest escenari i que doten de sentit a l'espai pictòric.

 

Un poema; i algunes cites

"Quants signes deixes en el teu camí

creient que són experiències

i només són detritus.

Vius en un laberint on la sortida no s'ha construït"

 

Sempre he buscat paisatges anteriors a Déu. 

D'aquí la meva feblesa pel Caos.

(E. Cioran).

 

Que ni jo mateix conegui el significat dels meus quadres no significa que no els tingui, queda l'espectador per a trobar aquest significat. 

(Redón)

​​

Andrés Cobo

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Tomelloso (1960). 

Ha exposat individualment en diverses galeries a Barcelona, Madrid, Tarragona, Saragossa, Roma, Amsterdam, Dinamarca, etc. i ha participat en Biennals i en Fires com a Arc, i col·lectives en l'estat espanyol i en diversos països Europeus (França, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia, etc.) 

Membre fundador del col·lectiu artístic La XINA ART.

Editor del facsímil artístic; EN ELS NÚVOLS, (1990). Té publicats diversos llibres de poesia; L'arbre dels mussols (1985) i De la lentitud de les coses i altres velocitats intemporals (1990). 

Viu i treballa a Barcelona.

@andres_cobo

​

Direcció i programació de la Tepekale

Agustín Fructuoso​

​

Organització, disseny gràfic i comunicació
Equip TPK: Diego Tampanelli, Montero&Pisuerga i Marta Frisco