Monstres
Una proposta crítica al voltant de la llibertat de’expressió i la censura
TPK presenta una exposició al Festival Acròbates Música i Poesia a l’Hospitalet de Llobregat amb obra d’artistes residents i vinculats al TPK.
La censura comporta una por, una pèrdua de poder, de control d’una realitat preestablerta. Com si es tractés de “monstres” contra els quals lluitar, el censurador vol allunyar-se del que desconeix, però en el fons, aquests monstres es construeixen dins la seva pròpia ignorància i la seva incapacitat d’afrontar els seus problemes.
El censurador el que busca és sentir un alleugeriment dins de la seva por, encara que, paradoxalment, aconsegueixi tot el contrari, ja que, el mateix acte de censura, posa l'atenció pública a l'objecte censurat.
Algunes persones pensen que l’oposat a l'amor és l'odi, potser a les antipodes de l’amor trobem la por. És el que no ens deixa ser nosaltres mateixos i, per tant, allò que no ens deixa entregar-nos a res i ningú. Però la por, com tot el que sentim, no és per se un sentiment negatiu. És un símptoma que ens pot servir d'eina per conèixer-nos nosaltres mateixos. Aquestes pors expressades a través de la censura, què són sinó senyals d'una societat immadura, que encara no es coneix i no s'accepta. No ens queda altra cosa que enderrocar-los perquè puguem realment avançar.
Nacho Hernández, Karurosa Murutipure, Juan Carlos G. Estevez, Nuria Prieto (conjuntament amb Passenger Tales) i Diego Tampanelli són els encarregats de donar forma als Monstres de del TPK Art i Pensament Contemporani amb la col·laboració de Joan Pallé.
Vanessa Martín, directora del Festival Acròbates, és la responsable de la selecció poètica.
Inauguració:
Dijous 2 de novembre a les 20h
Auditori Barradas
Rambla Just Oliveras, 56, L'Hospitalet de Llobregat
Artistes:
JUAN CARLOS g. estévez
Instagram va avisar a Juan Carlos G. Estévez que tancaria el seu compte. Ja porta 17 obres eliminades i 5 advertències de tancament.
El motiu? Aquest artista resident al TPK experimenta amb collages que integren imatges de nus que troba a revistes pornogràfiques antigues, imatges que acaben adoptant un caràcter lúdic, poètic, provocador i humorístic. El seu treball és un bon exemple de com la popularització de les xarxes socials, Instagram o Facebook, si bé facilita la difusió artística, també actua com a instància censora del món contemporani, dirimint amb criteris morals camuflats d'algoritmes allò que és susceptible de difondre's i allò que no. Ens podem fer la pregunta si l'obra de Juan Carlos G. Estévez hagués provocat la mateixa controvèrsia fa 20 anys.
Què hi ha darrere de la censura contemporània? Motivacions morals, econòmiques? Estem en un renovat paradigma per a la llibertat d'expressió? O finalment no és més que la limitació d'uns drets que s'han conquerit amb tant d'esforç? Es pot fer pública qualsevol mena d'imatge?
Nacho hernández
Nacho Hernández és Pintor, Fotògraf, Clàssic Contemporani, Realista Simbòlic, que treballa en un procés de-constructiu de la seva identitat i dels seus models, caracteritzant-los com els personatges de l'obra, despersonalitzant corporalitats en jocs d'emocions gràfiques i passions ocultes, exposant solituds, enfrontant pors, materialitzant text, mutilant elements narratius, metamorfosant interaccions, autoinvestigant-se a través del procés creatiu, reapropiant l'homosexualitat de la trama original, reinterpretant-la com una Pietat Queer Contemporània, exorcitzant traumes personals i establint vincles entre el mitjà i els espectadors, en un viatge cap al més profund de la seva Identitat en Desconstrucció.
"No crec que sigui necessari saber exactament el que soc. El més interessant és convertir-se en alguna cosaque no s'és al principi".
Diego tampanelli
Els últims treballs de Diego Tampanelli porten el nom “Entre Perro y Lobo”. Li interessen especialment les zones comunes que existeixen entre conceptes aparentment oposats: construir/ destruir, visibilitzar/invisibilitzar, ocultar/revelar, llum/ombra, veritat/ficció.
Té una especial obsessió per les imatges mutilades que aspiren a l'evocació com a única possibilitat d'arribar a ser completades.
Li agraden els paisatges transformats, pertorbats, destruïts però que alhora declaren tot el seu potencial.
Passenger tales
Passenger Tales, és un projecte de mediació i creació artística que utilitza la fotografia participativa, amb l'objectiu de fomentar una transformació en les persones i col·lectius en risc d'exclusió social. A través de l'assaig fotogràfic les participants recuperen emocions i fragments de la seva història personal, reconstruint una narració visual pròpia, on els permet representar d'una manera simbòlica, utilitzant la imatge com a metàfora de les seves pròpies vivències. L'artista ens mostra la seva manera de veure el món, narrada des de la subjectivitat i el converteix en una autobiografia visual, on naveguen entre diferents dimensions com són, la identitat, la memòria, el cos i el duel migratori i els permeten viatjar en un esdevenir d'emocions des de dins cap a a fora.
Karurosa murutipure
La proposta personal de KaruRosa ens ofereix recórrer el seu projecte Tra(n)sPersona, per convidar-nos a reflexionar sobre el que “he de ser” i cosa que "sento que sóc" en un cis-tema que dificulta qualsevol possibilitat divergent de la norma imposada