SOLSTICIA

La verdadera noche más corta​​

​​​

Solstícia és un projecte artístic que posa èmfasi en la festa pagana del solstici d'estiu, que se celebra el 21 de juny. El moment en el qual el sol està en el punt més àlgid de la volta celeste i que marca l'inici de l'estiu. Solstícia és renovació. Per això reuneix tres artistes que presenten tres instal·lacions que busquen la interacció amb l'individu i que persegueixen la síntesi, la renovació, el despreniment i el silenci. Al costat de les obres de Lucila Prestach, Núria Nia i MITO Collective, les Filòlogues s'encarregaran de les sessions musicals i les Solstícies - éssers que guien en el trànsit a l'altre costat- ens conduiran a través de l'art i el tarot durant aquesta nit màgica. Durant la nit els assistents viuran, durant unes hores, entre dos plans de la realitat. 

​

Per què parlem de Solstícia en femení?

​

Parlem de Solstícia en femení perquè en moltes tradicions primigènies, la cerimònia del solstici d'estiu celebrava la terra, el femení i les forces del yin. El cicle es complementava amb el solstici d'hivern, que celebrava el cel, la masculinitat i les forces yang.[6]

Sentit simbòlic de Solstícia

Les antigues tribus germàniques, eslaves i cèltiques d'Europa celebraven el solstici d'estiu amb fogueres. Era la nit dels festivals del foc i de la màgia d'amor, d'oracles per a l'amor i l'endevinació. Tenia a veure amb els amants i les prediccions.[6]Les parelles d'amants saltaven a través de les flames ja que es creia que els cultius creixerien tan alt com el que les parelles fossin capaces de saltar. A través del poder del foc, a la calor de la fogata les donzelles (suposadament) s'assabentaven sobre el seu futur marit, amb el que esperits i dimonis serien expulsats de la relació esdevenidora.[6]

Una altra de les funcions de les fogueres era generar màgia simpàtica: donant un impuls a l'energia del sol perquè es mantingués potent en la resta de la temporada de creixement i així garantir una collita abundant.[6] En l'antiga Suècia, un arbre en el solstici d'estiu era portat i decorat en cada ciutat. Era l'arbre solsticial, generalment un pi. Els vilatans ballaven al seu voltant. Les dones i les nenes acostumaven a banyar-se en el riu local. Aquest era un ritual màgic, destinat a atreure la pluja per als cultius. Aquest és la base del ritu actual de l'arbre de Pasqua.

​

Com entenem la renovació contemporània?

​

Solstícia és també un dispositiu que proposa a l'usuari digital a prendre consciència de la infoxicació, de la propaganda digital i dels milers d'imatges, arxius, fotografies, plugins, que posseïm i desprendre'ns de tot això per a celebrar una nit essencial d'alliberament i resurrecció a través de la síntesi i la destrucció.

​

Com funcionen les instal·lacions?

​

1. IS MEMORY AN ALGORYTHM? BY MITO COLLECTIVE

​

Una pantalla mostra ràpidament una sèrie d imatges altament icòniques de la cultura pop a una velocitat de 10 imatges per segon. L'altra pantalla presenta paraules a la mateixa velocitat. Totes dues llistes d'imatges i paraules es mostren en un ordre aleatori. Quan un usuari interactua amb la instal·lació en pressionar el botó vermell sobre la peanya les pantalles s'aturen durant uns segons, creant una coincidència entre una imatge i una paraula.

El record generat per l'usuari s'imprimeix a l'instant en una impressora tèrmica ubicada a l'interior de la peanya i l'usuari pot emportar-se'l. D'aquesta manera, l'obra d'art, com els records, es dispersa entre els usuaris de la instal·lació.

​

La instal·lació de MITO Collective convida els espectadors a reflexionar sobre el canviant panorama de la construcció de la realitat. En un món inundat d'informació i estímuls, ens planteja la pregunta: Com es forma la memòria a l'era digital? Podem confiar en les nostres reminiscències quan estan influenciades per la constant allau de dades i imatges?

 

En fusionar l'art, la tecnologia i l'experiència humana, aquesta instal·lació ens convida a considerar aquestes qüestions i a reconèixer que la nostra relació amb la memòria evoluciona de manera constant i precipitada.

 

2. DISPOSITIVO PARA LA ELIMINACIÓN DE ARCHIVOS BY LUCILA PRESTACH

Instal·lació interactiva.

​

La instal·lació s'inaugura amb un contenidor buit al mig de la sala, acompanyat d'unes instruccions d'ús per a l'acció disposades a les parets que busquen generar el gest de despreniment de l'arxiu material i/o digital. D'aquesta manera, l'espectador es convida a ser co-creador de l'obra, component part de la narrativa col·lectiva de la instal·lació. L'espectador té una doble invitació: per una banda, desfer-se dels recursos digitals acumulats als seus comptes en línia, escanejant els codis QR que envolten la sala i, per altra banda, dipositar al contenidor objectes guardats com a arxius personals. El contenidor s'anirà omplint amb diferents elements que els espectadors hi dipositin durant el transcurs de l'exposició que seran destruïts de manera permanent el dia de la cloenda.

Pensar en la tensió existent entre el record i l'acumulació convida a reposicionar-nos pel que fa a l'enllaç que tenim amb l'arxiu. Com ens relacionem amb la petjada que guardem de processos de la vida i per què necessitem tornar-hi per evocar la memòria.

Lucila Prestach​

Instruccions per a acció:

A. Localitzeu un element de la vostra vida material del qual voleu desprendre's

Dipositi-ho al contenidor.

B. Localitzeu un element de la vostra vida digital del qual voleu desprendre's

Escanegeu el codi que trobeu a les parets i seguiu les instruccions.

​​

3. ORIENTARSE EN LA OSCURIDAD MÁS ABSOLUTA BY NÚRIA NIA.

​

La instal·lació de Núria Nia comprèn quatre elements clau: una pantalla, que desplega un metavers, una paret-reflex, un llum de cultiu interior i un grup de plantes.

A la pantalla, un avatar virtual ens situa davant del col·lapse actual i ens promet una possible eina d'orientació: el clic.

​

Entre el sistema de navegació per l'aire de les ratapinyades i el sistema de navegació per Internet hi ha una similitud: El clic és el so que els ratpenats emeten per ecolocalitzar-se a l'espai i també és l'acció que dóna una ordre a una pàgina web a través d'un dispositiu. Des dels metaversos, Núria Nia es pregunta: parar de produir imatges és encara una solució, o ja és massa tard?

​

“Orient-se en la foscor més absoluta” ens destapa una reflexió crítica davant de la reproducció de la natura en entorns virtuals. Per què recreem el que és natural en nous entorns digitals? ¿A cas no podem imaginar nous mons diferents? Quin és el cost de la producció d'imatges desenfrenada avui dia?

Una llum de creixement ràpid de plantes inunda un color porpra intens i la instal·lació convida les persones espectadores a participar-hi: regar les plantes com a acte últim de resistència, i anotar la mà que ha obrat el miracle analògic. La instal·lació es converteix en una excusa per repoblar l'entorn natural: tant fins i tot com està poblat l'entorn digital de plantes en 3D.

​

Instruccions per a acció:

1. Anota a la paret-reflex el nombre d'imatges prescindibles que has penjat a Internet avui, juntament amb el teu nom.

2. Rega la(les) planta(es) si creus que ho necessita(n).

​

​Data i hora

​Dissabte 21 juny 20h.​

​​​

Bio Artistes

​

MITO COLLECTIVE

​MITO és un col·lectiu artístic format per Enrique Baeza, Quim Bonastra i Joan Deulofeu a Barcelona en 2018 que es dedica a treballar amb mites establerts i impostos. Aquest col·lectiu se centra en la creació col·lectiva i els contraconocimientos, enfocant-se en debats sobre temes socials, de gènere, ambientals, polítics, mèdics, religiosos i artístics. Treballen en col·laboració amb altres artistes i experts de diverses disciplines, així com amb comunitats, per a la creació de nous mites que ens ajudin a entendre la nostra realitat.

​

@mito.collective

mito.tv

​​

LUCILA PRESTACH

Lucila Prestach és artista visual multidisciplinari, investigadora i treballa en projectes curatoriales amb otrxs artistes. Egressada del PEI MACBA (2020), Màster en Arts Visuals dans l’Espace Public à l’Académie Royale donis Beaux Arts de Bruxelles (2018) i graduada en en Arts i Disseny, Escola Massana, Barcelona i CF en Gestió Cultural. És artista resident del TPK Centri d’Art i Pensament Contemporani on és part del col·lectiu Fricció 248 i artista associada de L'Escocesa. 

Investiga sobre la fragilitat de les estructures de poder i control que instal·len models de subjetivación i disciplinamiento. A través de diferents dispositius qüestiona tant l'ordre com l'obediència detectant els límits de la legalitat, on busca subvertir relacions de poder convidant a l'espectador a situar-se en el centre de l'obra. Els seus projectes es manifesten en forma d'activacions, instal·lacions sonor-visuals interactives, performances i pràctiques hacktivistas. La seva cerca està travessada pel cos, la tecnologia i el rol de l'art.

 

@no__sonne

https://www.friccio248.org/

​

NÚRIA NIA​

La pràctica artística de Núria Nia part inicialment del mitjà audiovisual i es va expandint des de la videocreació i el videoensayo fins a la instal·lació, l'escultura, la performance, les publicacions textuals i altres formes d'intervenció de mitjans quotidians del dia a dia, sempre amb un punt d'ancoratge: la relació i l'espai entre el físic i el digital col·lectiva i l'arxiu compartit en la xarxa, entre un passat de cables i satèl·lits i el fantasma del col·lapse conquistant l'imaginari d'un futur possible.
Núria Nia doctoranda de Belles Arts en la Universitat de Barcelona i és docent de cultura audiovisual, nous mitjans i art digital en diverses universitats de Barcelona. Combina la docència i la pràctica artística amb la producció cultural i audiovisual. 

​

@nuriania_

nuriania.com