El que ens anima: en escena!

 

Frédérique Fleury i Marie-Françoise Prost-Manillier ens presentan a TPK aquesta exposició. Un cara a cara entre una ronda de cadires de nens amb l'ombra dels nostres passos a les parets. Una picada d'ullet a la infància i el nostre pas amón, i una escultura ceràmica i tèxtil de forma circular on tota la infància potprojectar les teves pors i somnis. 

Aquests dos artistes han barrejat molt sovint la seva complicitat aquí a TPK, Tecla Sala i museu de l'Hospitalet. 

Els seus plantejaments artístics totalment oposats es complementen perfectament.

​

« L'ombra dels nostres passos »
El pas llisca on l'ombra fuig i el raig que la il·lumina va
esfumant la petjada, va esborrant la ratlla. Sense pes ni mesura, no
porta ni empeny, va passant, potser deixa la seva marca en el revers.
Serà gris per no seguir-ho ni l'ull ni la sang que l'arrossega, el
perd, l'oblida? On enganya el contorn apareix la improbable
essència blanca, opaca i va desapareixent. La tolla allí, supera
al pas, absorbeix la marxa, empassa el sentit, fosca. De les bèsties
silencioses al lluny, perceps l'aleteig que fa borrós el
mirall. I l'aire esplaia, en passar tu, la qual cosa el teu cos li va llegar en
el seu moment d'esplendor.

Entre els passos que van i els que venen, entre els quals caminen i
els que triguen, el tren i la parada efímera, aquí, just en el sospir,
és el brot de l'albirat, de l'entrevist, l'eclipsat però
captat al vol, precipitat sobre l'improbable substrat. Les
imatges es desfan per a organitzar-se al seu antull davant els nostres
ulls que intenten agarrar-les, integrar-les en algun conjunt que
pugui abastar-les. Cap corba aquí per a abraçar els fragments,
fòssils que assalten l'ull opac, atrapat potser en la seva cotilla de
perplexitat. Tot no és sinó angle agut, talli i retallada, vermell
sobre vermell. El borrós, no obstant això, preval, cobreix la trobada
dels passos amb el que revelen. Ens trobem en els replegaments
del temps, el qual vagament es desprèn de les memòries.
A penes ens atrevim a llevar "l'ombra dels nostres passos", a
entreveure un centelleig de claredat, quan el signe es cobreix, es
converteix en miratge. Prudent retrocés de la mirada si es
tenen en compte tals successos. Després del cristall, sota els
plecs, les retallades, més enllà de les explosions cremades,
enfront del rigor d'una geometria constreta, apunta el simple i
dolorós qüestionament de la permanència i l'oblit. Sens dubte
, el procés, entre l'expectativa desconfiada i els
bastidors de la memòria, deixa poc espai per a l'esperança, i
la gran veu de Dante plena aquests espais desintegrats en els quals
sorgeixen com un ressò el gest i la mirada d'un nen, espais
que semblen murmurar-nos: "cadascun recobrarà la seva carn i la seva
figura..."1, no per a anar cap a la llum, sinó cap a "els llocs on
res brilla »2.
Texte: François-Noêl Simoneau/Traducció: Sonia Tietard.

​

Ronda infantil.
On tot és descobriment, estan asseguts, molt quiets i
atents. En els seus seients, veuen passar la seva vida a grans gambades i
l'ombra els persegueix. Asseguts i quiets, compten el temps
esdevenidor que els queda, les seves esperances i les seves desil·lusions.
Quiets enfront d'aquesta alçada blava que els remet, alternativament,
a l'animal familiar, a l'exuberància de la fantasia, a la seva llibertat. S'aixequen
i corren cap a ella, per a amagar-se sota les faldilles,
per a tirar dels tentacles juganers. Els nens, lliures i alegres,
s'han oblidat per un moment de la seva condició humana.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

Inauguració:

Divendres 10 de novembre a les 19h

 

Exposició:

10/11/23 - 12/01/23

​

Marie-Françoise Prost-Manillier